UE Comissió Europea

Els desavantatges de pertànyer a la Unió Europea

Les recents declaracions de Juncker sobre la posició de la Comissió Europea pel que fa a una eventual secessió de Catalunya han alarmat els independentistes partidaris de la permanència dins la Unió Europea.

Deixant de banda el fet que, com s’ha destacat en aquesta mateixa pàgina, “la incorporació a la Unió Europea podria ser un afer relativament breu” i, a més, “la UE ens necessita” i no ens deixarà anar tan fàcilment, volem tornar a recordar aquí unes raons per les quals la sortida de la UE no seria tan dolenta com ens la volen dibuixar.

Per començar, per què tanta lluita per a la conquesta de la sobirania nacional si la intenció és la de cedir-la als tecnòcrates de la UE? Segons les normes bàsiques del dret constitucional, un Estat està format per tres elements: població, territori i sobirania. Sense sobirania, no hi ha Estat, sinó només població i territori.

El Banc Central Europeu no finança els Estats sinó els bancs privats

UE Banc Central EuropeuI per què tantes ganes d’acotar el cap al davant de la dictadura financera de la UE? Per què, per exemple, voldríem continuar accedint als fons del Banc Central Europeu? Contràriament al que podem pensar, el BCE no és un banc públic, sinó “privat”. De fet, és “propietat” per quotes dels bancs centrals dels Estats membres que, per la seva banda, pertanyen per quotes, als bancs privats. Això vol dir que els bancs privats controlen indirectament el BCE que els finança amb taxes d’interès ridícules que ells inverteixen en títols estatals de deute públic.

El BCE no és prestador d’última instància, no inverteix en títols de deute públic dels Estats membres. En altres paraules, no ajuda els Estats membres deixant-los diners a la taxa d’interès prevista –que actualment és al 0,00%–, sinó els bancs privats amb ànim de lucre. I són els bancs privats que, amb aquests diners, compren els títols de deute públic dels Estats a canvi d’uns interessos molt més alts que la taxa legal.

En canvi, si els Estats membres poguessin finançar-se mitjançant un banc públic, sense la intermediació dels bancs privats, no haurien de pagar interessos o, com a màxim, pagarien la taxa legal (ara mateix, el 0,00%).

A més a més, com que els bancs privats estan més interessats a finançar els governs i especular sobre aquests, que garanteixen la restitució a qualsevol condició, molt pocs recursos queden per a finançar les empreses privades, i menys encara per a les petites que, de fet, continuen desapareixent de mica en mica del mercat.

Els governs, per la seva banda, intenten augmentar les seves entrades apujant la pressió fiscal. I no cal ser un gran economista per entendre que l’augment de la pressió fiscal provoca la disminució dels consums i, per tant, acaba provocant exactament l’efecte contrari, o sigui menys entrades per als Estats.

El Mecanisme Europeu d’Estabilització (MEDE)

Amb l’adhesió al Mecanisme Europeu d’Estabilització, els Estats es comprometen a posar els seus diners a disposició d’un òrgan que en tindrà el control complet prescindint de qualsevol llei i forma de control. De fet, segons preveu el seu tractat constitutiu, els països entreguen els seus diners al MEDE i aquest els deixarà a aquests mateixos països que, però, hauran de pagar interessos per utilitzar-los, exactament com si els demanessin a un banc.

Si el MEDE ho considera oportú, pot demanar qualsevol xifra als Estats que, a l’empara de UE Mecanisme Europeu d’Estabilitzaciól’article 9 del Tractat, han de recaptar-la i de lliurar-la al cap de 7 dies. En total, la xifra que els ciutadans europeus posen a l’abast d’aquesta organització és d’uns 700.000 milions d’euros, i sense cap possibilitat de control. De fet, l’article 32 del Tractat disposa expressament, entre altres coses, que el MEDE i els seus membres són immunes de qualsevol jurisdicció, que locals, arxius i documents són inviolables, i que totes les propietats del MEDE no són subjectes a reglamentació o control. És més, mentre que els governs demanen sacrificis als seus ciutadans perquè la UE els ho imposa, a l’entitat és reconeguda exempció fiscal completa.

El Pacte Fiscal Europeu

El Pacte Fiscal Europeu imposa als Estats membres que redueixin el deute públic fins al 60% del PIB. Això vol dir que, per aconseguir aquest resultat, els Estats hauran de recaptar uns quants milers de milions. I com que això és impossible per a la majoria dels països, ja està previst que pugui fer-se al cap de 20 anys amb el pagament d’interessos inenarrables.

Si un Estat no compleix aquestes condicions, la Comissió Europea podrà denunciar-lo als altres Estats i aquests el denunciaran a la Cort de Justícia, la qual podrà condemnar-lo a una multa de milers de milions d’euros.

A més, els Estats hauran de demanar permís a la Comissió Europea i al Consell Europeu abans d’emetre els seus títols de deute, i també hauran de contenir salaris i serveis públics perjudicant els seus ciutadans.

UE Pacte Fiscal Europeu

Related Posts

  • 44
    El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, no vol que Catalunya es torni independent perquè això encoratjaria altres regions a fer el mateix. "No vull una Europa que d'aquí a 15 anys sigui formada per 90 països", ha declarat en ocasió d'una xerrada amb estudiants de la Universitat de Luxemburg. Juncker també…
    Tags: juncker, no, ue, fet, comissió, europea, unió, jean, claude
  • 44
    Jean-Claude Juncker, el president de la Comissió Europea, ha reiterat que si Catalunya s’escindeix d’Espanya, això implica la sortida automàtica de la Unió Europea. Aquesta és una qüestió tabú a Catalunya, on durant anys s’ha desqualificat qualsevol que gosés dubtar que, amb la independència, el nou Estat sorgiria en el…
    Tags: no, europea, d, del, unió, ue, l, cap, al, juncker
  • 44
    Recentment preguntat sobre la posició de la Comissió Europea pel que fa a una eventual secessió de Catalunya, el president Jean Claude Juncker ha deixat entendre que aquesta hauria de tornar a demanar l’adhesió a la UE segons les normes i els procediments previstos pels Tractats. Tot i reiterar que…
    Tags: l, ue, unió, europea, jean, claude, juncker
  • 31
    Quan va començar tot això que en diem el procés, hi havia dues idees que el van facilitar. La primera era que la ruptura amb Espanya no implicaria la sortida de la Unió Europea. Això era un dogma inqüestionable, i si algú gosava tímidament dir que és impossible, se’l titllava…
    Tags: l, no, del, d, europea, més, ue, altres, al, això

Deixa un comentari