Reorganizarte Cloti Martínez

Reordena a fora per nodrir-te’n per dins

L’endemà de l’enterrament del meu pare, vaig posar en ordre compulsivament l’habitació en què havia passat els seus últims 6 mesos de vida. Com si fos la cosa més important del món, vaig buidar els seus armaris i ho vaig posar tot en ordre. Com si ell hagués de tornar. El que passa és que, quan em sento perduda, necessito reiniciar-ho tot. Com un ordinador penjat. Necessito posar en ordre els calaixos del meu cervell i també els dels armaris. Justament començant per aquests. És terapèutic. I no només per als maniàtics de l’ordre com jo.

També segons Cloti Martínez –assessora, dissenyadora i organitzadora professional d’espais i vestidors–, “l’ordre porta pau i tranquiŀlitat”. Ho afirma en el seu llibre Reorganizarte en què, amb estratègies i exemples, explica com fer-ho.

Ara bé, mentre aquell dia posava en ordre els armaris vaig omplir dues bosses de roba per llençar. Peces velles gastades, estripades o tacades. Ma mare va esclatar en plors. “Jo també sóc vella, per què no em llences a mi també?”, va preguntar entre les llàgrimes.

El que passa és que sovint ens identifiquem amb les coses que acumulem i ens costa alliberar-nos-en. Cloti Martínez ens explica com trencar aquestes cadenes que són més emocionals que no pas derivades d’una veritable necessitat. I per aconseguir aquella “pau i tranquiŀlitat” que hem dit a dalt –aquella que ens dóna un entorn ordenat i organitzat–, primerament cal descartar, cal eliminar el que sobra i que alimenta el desordre.

“Si vols respirar tranquil, elimina”, diu Cloti Martínez. I no és el que passa també a la vida? Moltes vegades ens sentim ofegats per persones o situacions que, en lloc de donar-nos sensacions positives, ens transmeten ansietat, angoixa o senzillament feixuguesa. Som conscients del fet que ens n’hem d’alliberar, però ens costa i ho posposem. Simplement, no ho sabem fer.

La Martínez explica que la decisió d’ordenar el nostre entorn és un primer pas cap a la reorganització de la nostra vida. I per ordenar, “la paraula màgica és llençar”, fer desaparèixer el que sobra. En els armaris i també en les nostres vides. Cal aprendre a deixar anar. I quan deixem anar les coses, ens entrenem a deixar anar també les persones i els sentiments que no ens aporten res.

Les pautes són senzilles però eficaces. Llençar i posar en ordre, a casa i dintre el nostre cap. Reciclar el que es pot destinar a altres usos i també –per què no? – tornar a pensar els espais, canviar la disposició dels mobles, de les coses, etc. així com hauríem de canviar la perspectiva des de la qual mirem la vida.

Tal com reciclem les coses, de la mateixa manera podem aprendre a reciclar la nostra vida, a reinventar-nos. Sense por de canviar. “Si no funciona, només cal fer marxa enrere”, recorda la Martínez, i només canviant podem assolir coses noves.

Deixa un comentari