Llibre Vivir sin jefe Sergio Fernández

Tornar a començar, i aquesta vegada sense “jefe”

Hi ha llibres que són espurnes. Els trobes –o et troben– just quan els necessites. Sembla que el destí te’ls posi allà al davant perquè hi trobis l’empenta que et faltava per fer el pas que encara no t’havies atrevit a fer. És el que em va passar a l’aeroport del Prat.

No parlo castellà, però el llegeixo. Em costa una mica perquè no sempre tinc ganes de buscar paraules al diccionari, però m’hi esforço. Un dia de juny, mentre passejava per les botigues de l’aeroport esperant el meu vol, un llibre va cridar la meva atenció: Vivir sin jefe de Sergio Fernández. En castellà, sí.

Tenia unes hores lliures perquè, amb motiu de la vaga de taxis d’aquell dia, havia anat a l’aeroport molt d’hora. Amb dues maletes i la calor que feia, no volia córrer el risc d’haver-me de desplaçar en metro. Sí, digueu-me burgesa: ho sóc i ho admeto, i seguim. Doncs el vaig comprar i llegir allà mateix, aquest llibre, i vaig pujar a l’avió pensant que vull ser la jefa de mi mateixa.

Mai m’ho havia plantejat. Vaig créixer amb el mite de la feina fixa, avorrida però segura. Però, és el que vull? Després d’haver llegit aquest llibre, la resposta és no. I ara que he assolit força seguretat econòmica, puc atrevir-me a començar altres aventures.

Vivir sin jefe

Més que com a manual de coaching, el llibre està estructurat com a llista dels errors que no s’han de cometre si volem encetar una activitat que sigui nostra a tots els efectes. Un negoci. Una empresa. La realització del nostre somni, si és que en tenim un.

“Heu de trobar el que estimeu i, si encara no ho heu trobat, seguiu buscant, no us conformeu”, va dir Steve Jobs durant el discurs que va fer el 2011 a la cerimònia de graduació de la Universitat de Stanford. I el mateix aconsella Sergio Fernández, fundador i director de l’Institut Pensament Positiu, ja que “per anar en un lloc, abans has de saber on vols arribar” i, un cop hàgim entès el que volem fer, el camí se’ns dibuixarà al davant com per art de màgia.

Fernández recorda que, quan desitgem alguna cosa de debò, tot el món conspira perquè podem aconseguir-la i del no-res apareixen solucions. No ens hem de deixar influenciar per qui només intenta desanimar-nos. Si ho volem de debò, ho aconseguirem.

És més, ens hem de comportar com si ja haguéssim aconseguit el que volem perquè, creient en el que encara no existeix, l’acabem creant. Tard o d’hora, el que pensem s’acaba materialitzant. “Les idees en la teva ment formen la realitat”, va dir Stephen King.

El llibre aconsella començar escrivint els objectius que es volen assolir perquè escriure’ls i planificar-los és el primer pas per assolir-los, i una solució podria ser la de fer servir en la vida les estratègies empresarials, és a dir, la redacció d’un pla estratègic per seguir fins a la meta.

Un cop traçat el full de ruta, cal passar a l’acció. Com? Per exemple, evitant repetir les accions d’altres persones perquè, tal com va dir també Albert Einstein, si sempre es fa el mateix, sempre s’obté el mateix resultat. Aleshores, millor triar un exemple per seguir, millor fixar-se en qui obté bons resultats per fer-lo servir com a base del nostre projecte i, després, modelar i millorar el nostre negoci, cuidant la nostra marca i evitant treballar per a la marca d’altres. Hem de crear-ne una que sigui “nostra”, cuidant l’essència de la nostra activitat i deixant que altres subjectes s’ocupin d’aquelles tasques que només ens fan perdre temps, sense aportar res a la nostra marca. I cal saber-se promocionar, cal saber-se vendre –que no vol dir prostituir-se, eh?– perquè algú decideixi triar-nos enmig de la multitud.

La perseverança sempre paga

És clar que haurem de tenir molta perseverança i constància. Les coses no plouen del cel com per art de màgia, però l’entusiasme i la feina sempre paguen. I segur que si llances mil hams, tard o d’hora alguna cosa la pesques.

A més a més, aprenem a canviar, a reciclar-nos. No deixem mai d’estudiar i d’aprendre. “No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix”, deia Albert Einstein.

I aprenem a acceptar els errors també, a convertir-los en oportunitats. El que importa no és el que passa, no és l’error, sinó el que fem després amb la lliçó que n’hem après –si n’hem après, és clar–.  Perquè “el fracàs no és el contrari de l’èxit, moltes vegades el fracàs és la pedra amb la qual ensopeguem en el camí cap a l’èxit”. I pedra rere pedra, es pot arribar a construir un castell. Però aquesta és una altra història…

One comment

Deixa un comentari