Senyera

Sóc d’aquells catalans…

Sóc d’aquells catalans dels quals no es parla. Els que no es pronuncien i miren expectants el circ en què s’ha convertit la seva comunitat autònoma. El seu Parlament. La terra que estimen i bona part de la seva gent.

Sóc d’aquells catalans que mai han sentit l’amor patri i incondicional cap a la bandera rojigualda, però que han visitat Espanya, (pràcticament tota, si he de ser sincer) i respecta els seus costums, valora els seus productes i tradicions, i admira la seva gent i el seu patrimoni cultural.

Sóc d’aquells catalans a qui a l’escola li van cridar “xarnego”. A qui els professors li van dir “no t’entenc” quan parlava en castellà i a qui els seus companys li preguntaven: “Ets fatxa o independentista?”

Sóc d’aquells catalans que va preguntar a la Policia Nacional un carrer a Barcelona, ​​(dirigint-me en català per allò del “no t’entenc” de la professora) i li van etzibar: “En cristiano, coño!”

Sant JordiSóc d’aquells catalans que veu la senyera i la mira amb orgull. Que la penja al balcó l’11 de setembre i per Sant Jordi. Que regala roses i rep llibres el 23 d’abril. Que menja panellets i calçots. Que pensa que un entrepà sense “pa amb tomàquet” no és un entrepà. Que posa el caganer i fa cagar el Tió.

Sóc d’aquells catalans que li importa poc que li parlis en castellà o català. Et contestaré en qualsevol dels dos. Els entenc, parlo i escric correctament. Gràcies potser, a l’obstinació de la professora que em va dir “no t’entenc”, perquè m’esforcés a parlar-lo.

Sóc d’aquells catalans de família andalusa. Un d’aquests, als quals els bull la sang quan diuen que els d’Andalusia són uns ganduls. És clar que no coneixen el meu avi, la meva àvia o el meu pare. Ni els milers d’ells que van venir en aquesta terra i van treballar com ningú.

Sóc d’aquells catalans que han fet del “seny” el seu estendard. Del cava un referent i de l’esport cultura.

Montserrat Sant GeroniSóc d’aquells catalans que es banya a la Mediterrània que acaricia les seves costes. Que puja a Montserrat corrent i s’asseu al cim de Sant Jeroni en silenci, absort per la seva bellesa. Dels que ha pujat al Pedraforca i ha admirat els llacs de la Val d’Aran. Dels que cerca bolets al pre Pirineu i als quals Barcelona no deixa de sorprendre.

Sóc d’aquells catalans que no és idiota. Que creu que no hi ha manera més democràtica que votar, sí. Però no com ho plantegen. Sóc dels que veu des de lluny quan es riuen d’ell i del seu poble. De quan la classe política, sota la bandera de la independència, porta sense fer política de qualitat des de no vol ni pensar quan…

Sóc d’aquells catalans que no oblida que els funcionaris de Catalunya encara no han cobrat la paga extra del 2013. Que van veure el seu sou retallat. Que ha patit retallades en sanitat i educació. Que paga peatges i que aquests que pregonen els beneficis de la independència, aquests, són els mateixos que van retallar el que esmento.

Sóc d’aquells catalans que pensa que amb uns antisistema no es va enlloc. Que ha vist com han tallat els caps a dirigents polítics per mostrar les seves discrepàncies amb el referèndum. Que va sentir pena i fàstic del lamentable espectacle de Parlament farà uns dies. Que va veure polititzada una manifestació a favor d’unes víctimes a Barcelona i que té por. Por dels que creen dos bàndols. Por del “estàs amb mi o contra de mi”, com si de les criatures del col·legi que t’he comentat abans es tractés: “Ets fatxa o independentista?”. Por que ja no pugui col·locar la senyera, perquè em titllin de “unionista” per no penjar una estelada.

Sóc d’aquells catalans que estan cansats de la incultura, l’odi i la ignorància d’aquells que no han trepitjat Catalunya en la seva vida. Però que s’atreveixen a parlar com si diguessin veritats absolutes quan no diuen més que bajanada després bajanada.

Jo sóc d’aquests catalans.


Versió en castellà a la pàgina Deja que te cuente.

Related Posts

  • 70
    Aquella nit del 25 de setembre de 1962, els elements es van conjurar per causar la mort d'entre 600 i 1.000 persones. Morts i desapareguts. Les víctimes eren immigrants que havien fugit de la fam, del caciquisme de l'Espanya de les oligarquies. Havien arribat des de Múrcia, Andalusia i Extremadura…
    Tags: no, del, seva, featured
  • 69
    A les 13.48 hores de la jornada del referèndum, 18 vehicles de forces del Cuerpo Nacional de Policia han fet acte de presència a Sarrià, on ja havien arrasat un parell d'escoles al barri. Les imatges de brutalitat policial que ens havien arribat a tots via whatsapp han desfermat en…
    Tags: ha, han, del, featured
  • 67
    No hi ha cap mediació possible segons el Congrés. Res de nou: els interessos de la cort castellana s'han de preservar. Els interessos econòmics, és clar. Els plans econòmics no es tracen d'un dia per l'altre, sinó que sempre tenen estratègies de llarg termini. De vegades, els esdeveniments precipiten la materialització…
    Tags: del, no, ha, dels, featured
  • 65
    No m'agrada parlar de política i no ho faré, però com qualsevol altre ciutadà, i en el meu cas sent estudiant de comunicació, hi ha diverses coses que m'agradaria comentar. Benvingut és tot aquell que vulgui llegir unes línies d'un jove de 25 anys, de pare català i mare andalusa,…
    Tags: no, featured
  • 65
    No tot és incomprensió a Espanya. La publicació digitalsevilla.com, en un article summament pedagògic titulat "Rajoy, contigo empezó todo; Adeu Catalunya", fa una reflexió en veu alta del que ha passat en els darrers anys i analitza el greuge comparatiu territorial ibèric creat pel Tribunal Constitucional amb la sentència de 2010;…
    Tags: del, ha, no, dels, catalans, seva, featured

Deixa un comentari