Social network Xarxes socials

El perill de la desinformació

No m’agrada parlar de política i no ho faré, però com qualsevol altre ciutadà, i en el meu cas sent estudiant de comunicació, hi ha diverses coses que m’agradaria comentar. Benvingut és tot aquell que vulgui llegir unes línies d’un jove de 25 anys, de pare català i mare andalusa, nascut a Catalunya, i que rebutja la violència en qualsevol de les seves formes.

Xarxes socials Social network Comunicació virtual mòbil xarxesEn un estat de dret la llibertat d’expressió és imprescindible com a dret humà fonamental. Qualsevol ciutadà té el dret de comunicar els seus pensaments, idees o opinions de manera subjectiva per qualsevol mitjà de difusió. En plena societat xarxa, amb un nou paradigma comunicatiu on les xarxes socials, gràcies a les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), s’han erigit com les autèntiques protagonistes de la nostra rutina diària, cal anar amb compte amb confondre els nostres drets. La nostra llibertat d’expressió té restriccions. Compte! Això és repressió! Ens estan coartant la nostra llibertat!

Com podem posar límits a la llibertat d’expressió? Precisament per alguna cosa que últimament omple les boques de molta gent: per la nostra democràcia. En qualsevol estat de dret que es preï, totes les opinions són igual de respectables sempre que aquestes no vulnerin drets d’altres persones, la seva dignitat, l’ordre públic, la moral o la seguretat. Puc dir el que vulgui? Sí, però amb sentit comú. Tant uns com altres incorreu constantment en faltes de respecte; algunes explícites, i altres camuflades entre elaborada verborrea, però feridores, al cap i a la fi. No a l’odi, no a la violència. No ens convertim en el que tant critiquem, si us plau. Tinguem, en general, més compte amb el que teclegem: no sabem qui ho llegirà, no sabem què podem provocar; siguem conseqüents i civilitzats. Prèvia redacció, feu-vos una bona documentació. I citant les fonts!

Facebook likeLa llibertat d’expressió és doncs, com dèiem, imprescindible, però la llibertat d’informació ho és, si cap, més; ja que tots tenim dret a saber que és el que passa realment al nostre voltant. I cal recordar que aquesta llibertat és una ampliació de l’anterior, però amb més restriccions. Els professionals dels mitjans han de fer ús d’aquesta llibertat eficaçment i amb tot el que comporta: veracitat, objectivitat, honestedat i tractant sempre fets d’interès públic; alguna cosa que avui en dia no està succeint.

Avui es comparteixen publicacions a preu fet. Avui només veig a Facebook un vaivé de “notícies” amb titulars sensacionalistes que competeixen per desmerèixer l’altre bàndol contínuament.

Per tots és ben sabut -i si no ho sabies, ja ho saps- que hi ha una manipulació dels mitjans. Hi ha diversos motius, tant per part dels mitjans (públics o privats) com per part dels governs (de totes les ideologies), que susciten un palpable interès en el maneig de la informació al seu gust. Motius que no crec necessaris assenyalar ara. Però sí que us pregunto: Senyor Espanyol, ¿es creu vostè tot el que veu a TVE? Senyor Català, ¿es creu vostè tot el que veu a TV3? I dic més: per a aquells que no veuen la TV, sàpiguen vostès que també pateixen aquest mal la premsa escrita o electrònica, les ràdios i qualsevol altre mitjà de difusió d’informació. Això és fatal.

TV3 TVEEl contrast d’informacions és vital, tant per part dels mitjans com de les audiències. Enrere -i encara sort- han quedat les psicologies conductistes de principis de segle XX en què es tractaven els mitjans com agulles hipodèrmiques que injectaven informació directament als receptors d’una societat de masses desinformada i manipulable. Estem al segle XXI, si us plau! Sent conscients d’aquesta manipulació, per què us entesteu a seguir llegint els mateixos diaris, veient les mateixes cadenes i escoltant les mateixes ràdios? No us adoneu que és el que volen? Benvolguts companys catalans, el que veieu TVE no us convertirà en fatxes repressors, de la mateixa manera que, estimats companys espanyols, si veieu TV3 no sereu titllats d’independentistes secessionistes.

Llegiu molt, contrasteu molt i, el més important, creeu el vostre judici. No us cregueu res! Descobriu a poc a poc vosaltres mateixos, investigueu, i després feu un bon ús de la llibertat d’expressió de la qual us he parlat abans. És molt fàcil escoltar constantment el que volem sentir. És molt còmode llegir el meu diari favorit i quedar-me aquí. O escoltar els amics i/o familiars que pensen com jo. Que no us calli ningú! Però parlem amb fonament, contrastant informacions i amb respecte.

Tenim un deure com a ciutadans, i aquest deure és informar-nos. Però informar-nos bé, a consciència, per poder crear-nos judicis. Només així s’aconsegueix un diàleg fructífer: quan les dues parts estan plenament informades, de manera objectiva i veraç. I no parlo d’un diàleg entre governs, sinó d’un entre ciutadans, entre amics. Diàlegs que potser impedirien la ruptura d’una amistat d’anys o fins i tot de famílies.

Ja us he dit que no anava a parlar de política, només volia convidar a una reflexió personal a tot aquell que cregui que, en major o menor mesura, pugui estar sent manipulat i, en conseqüència, ho poden estar sent les seves paraules. I repeteixo, només faig ús de la meva llibertat d’expressió per compartir la meva humil opinió. No voldria ofendre ningú, ni sóc ningú per donar consells. Només pretenc intentar que aconseguim adoptar una postura crítica, amb criteris propis ben fonamentats. Al cap i a la fi, qui pateix les pitjors conseqüències de la desinformació és el poble.

“La ment és com un paracaigudes. Només funciona si la tenim oberta”, deia Albert Einstein.

Related Posts

  • 68
    Abans de prendre una decisió que pot canviar el futur, són les hores més dures. S'ha de tenir una fortalesa mental i emocional prou sòlida per a saber controlar el cor i actuar amb seny. Els anys 90, en converses amb íntims i quan se li preguntava perquè no es…
    Tags: no, featured
  • 67
    Aquella nit del 25 de setembre de 1962, els elements es van conjurar per causar la mort d'entre 600 i 1.000 persones. Morts i desapareguts. Les víctimes eren immigrants que havien fugit de la fam, del caciquisme de l'Espanya de les oligarquies. Havien arribat des de Múrcia, Andalusia i Extremadura…
    Tags: no, featured
  • 67
    Avui 9 d'obtubre, en una ostentació de sinceritat, m'obriré amb tu. Mai he estat un patriota, almenys amb la idea de patriotisme que tinc al meu cap. No em malinterpretis. No és pel fet de ser català. Simplement no tinc aquest amor patri, aquest sentiment de pertinença incondicional –digues-li orgull…
    Tags: no, ho, featured
  • 65
    Sóc d'aquells catalans dels quals no es parla. Els que no es pronuncien i miren expectants el circ en què s'ha convertit la seva comunitat autònoma. El seu Parlament. La terra que estimen i bona part de la seva gent. Sóc d'aquells catalans que mai han sentit l'amor patri i…
    Tags: no, featured
  • 65
    No hi ha cap mediació possible segons el Congrés. Res de nou: els interessos de la cort castellana s'han de preservar. Els interessos econòmics, és clar. Els plans econòmics no es tracen d'un dia per l'altre, sinó que sempre tenen estratègies de llarg termini. De vegades, els esdeveniments precipiten la materialització…
    Tags: no, featured

Deixa un comentari