Flors escola

Les hores més dures

Abans de prendre una decisió que pot canviar el futur, són les hores més dures. S’ha de tenir una fortalesa mental i emocional prou sòlida per a saber controlar el cor i actuar amb seny.

Els anys 90, en converses amb íntims i quan se li preguntava perquè no es proclamava la independència, l’expresident Pujol deia que al principi tothom segueix la bandera de la independència, però tres carrers més enllà la gent ja se n’ha anat cap a casa.

Flors escolaAquest és el gran repte que té el president Puigdemont sobre la taula. És encara el poble al darrere seu? El passeig impune de franquistes pels carrers de Barcelona no és plat de bon gust, i l’impacte visual en el col·lectiu ciutadà independentista és desagradable. Temps se li demana perquè li baixi l’escalfament des dels sectors unionistes moderats apel·lant al discurs de la por.

Tàctica redemptora: la llum que et guia al camí són les samarretes blanques dels que demanen “mediació”. Quan el maltractament és la forma habitual de fer, no hi pot tenir lloc la mediació, perquè es nega la identitat de l’altre. El discurs de la mediació són paraules buides quan només hi ha una part. És l’altre discurs de la por, de la por interna. “La quinta columna” de la que es parlava l’any 1937 als carrers d’una Barcelona sota les bombes: “Rendim-nos i apel·lem a la clemència de l’enèmic!” Això no val quan l’adversari té clar que l’objectiu és arrabassar tot allò que sigui diferent.

Flors escolaLa majoria de l’independentisme català és integrador perquè acull els sentiments de qui se sent i es considera espanyol, i el convida a integrar-se i formar part del nou projecte. El nacionalisme espanyol és mancat d’aquest tret, des de les proclames a “la inquebrantable unidad nacional” fins al “café para todos”, no accepta la diferència. Per això les crides al “realisme” són un discurs enganyós perquè “realisme”, a part de “rei”, també suposa “ley Wert”, “desigualtat en inversions”, “pressió fiscal”, “crèdit privat captiu a favor de Madrid” i provincianisme. I si no hi estàs d’acord: garrotada.

Cal recordar ara aquella cançó de Lluis Llach:

No era això, companys, no era això pel que vàren morir tantes flors (…) ni el comerç que es fa amb els nostres drets.

Related Posts

  • 70
    Avui 9 d'obtubre, en una ostentació de sinceritat, m'obriré amb tu. Mai he estat un patriota, almenys amb la idea de patriotisme que tinc al meu cap. No em malinterpretis. No és pel fet de ser català. Simplement no tinc aquest amor patri, aquest sentiment de pertinença incondicional –digues-li orgull…
    Tags: no, dels, al, més, són, featured
  • 68
    No m'agrada parlar de política i no ho faré, però com qualsevol altre ciutadà, i en el meu cas sent estudiant de comunicació, hi ha diverses coses que m'agradaria comentar. Benvingut és tot aquell que vulgui llegir unes línies d'un jove de 25 anys, de pare català i mare andalusa,…
    Tags: no, featured
  • 67
    Aquella nit del 25 de setembre de 1962, els elements es van conjurar per causar la mort d'entre 600 i 1.000 persones. Morts i desapareguts. Les víctimes eren immigrants que havien fugit de la fam, del caciquisme de l'Espanya de les oligarquies. Havien arribat des de Múrcia, Andalusia i Extremadura…
    Tags: no, al, featured
  • 65
    No hi ha cap mediació possible segons el Congrés. Res de nou: els interessos de la cort castellana s'han de preservar. Els interessos econòmics, és clar. Els plans econòmics no es tracen d'un dia per l'altre, sinó que sempre tenen estratègies de llarg termini. De vegades, els esdeveniments precipiten la materialització…
    Tags: no, al, dels, hi, featured
  • 65
    Sóc d'aquells catalans dels quals no es parla. Els que no es pronuncien i miren expectants el circ en què s'ha convertit la seva comunitat autònoma. El seu Parlament. La terra que estimen i bona part de la seva gent. Sóc d'aquells catalans que mai han sentit l'amor patri i…
    Tags: no, dels, li, featured

Deixa un comentari