Los santos inocentes

“Los santos inocentes”

Quan algun conegut estranger em pregunta què està passant a Espanya, per què els catalans volem la independència i com es possible que ens arrisquem a sortir de la Unió Europea, a la meva ment no es representen les imatges de la repressió, les mateixes dels anys 70 reviscudes el passat 1 d’octubre. A la meva ment tornen unes imatges encara més cruels, les d’una pel·lícula dels anys 80: “Los santos inocentes”.

La perplexitat del meu interlocutor estranger es reflecteix al seu rostre. “Los santos inocentes”, una peŀlícula de Mario Camus basada en l’obra de Miguel Delibes. Un malson que no és cap evocació onírica, sinó la perpetuació d’una manera de fer i pensar que encara és vigent a l’Espanya del segle XXI.

Franco Rei Juan Carlos Aquell retrat despiadat de l’Espanya miserable encara és ben viu en les actituds quotidianes d’avui. L’Espanya dels “señoritos” i dels serfs. Les reflexions del cacic cap al ministre franquista segueixen sent vigents avui dia: “en esta vida todos tenemos que aceptar una jerarquía: los de arriba y los de abajo. Es ley de vida”. La il·lusió falsa de la terra promesa per als seus fills és present en les paraules del personatge de la Régula: “con una pizca de conocimientos podrán salir de pobres”, amb la seva resignació davant la realitat: “a mandar, señorito, que para eso estamos”.

Espanya no ha canviat

“Los santos inocentes” és un retrat atemporal d’Espanya. Avui dia, els fills tenen formació superior i fins i tot postgraus universitaris. La realitat és la mateixa: no han sortit de pobres. Són dins d’una Unió Europea de “señoritos” que encara cacen i fan negocis en els mateixos escenaris d’aquesta pel·lícula.

En la pel·lícula rodada fa trenta anys hi ha frases que es podrien identificar a la boca de polítics del PP, del PSOE i de C’s, amb el mateix cinisme i convicció de ser en possessió d’una veritat eterna: servir el poderós sense retrets, i si no, acabaràs miserable com els serfs del film. Els mateixos arguments de les dades econòmiques de la por esgrimits pel Gobierno del Reino. Gens ha canviat. Delibes va descriure la realitat dels anys 50, Camus li va posar imatge i veu als 80. No hi ha més cec que aquell que no vulgui veure, ni més neci que no vulgui acceptar la realitat, una realitat que ja dura massa temps.

També a nosaltres ens convé tornar a veure aquesta pel·lícula. Trobarem en ella els nostres fills, la nostra germana que tot i la seva immillorable formació acadèmica és una mileurista, els pares sacrificats en el treball que perden l’habitatge desnonats pels bancs, les clàusules abusives a la contractació bancària protegides pel Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional (fins que des del Tribunal de Justícia Europeu s’ha dit prou); hi trobarem la desprotecció dels dèbils. I, per sobre de tot, trobarem l’arrogància i prepotència del “señorito”, de les seves festes i rituals medievals. D’aquesta UE feta a mida dels banquers i que va ensorrar els valors de la CEE. L’Espanya de la humiliació, l’Europa de la humiliació, és d’aquí d’on somiem sortir. No és un malson, és la realitat que ens envolta i que no ens agrada.

Related Posts

  • 38
    Ahir, la República de Catalunya ha estat proclamada al carrer pel poble. La jornada de vaga general i aturada de país com a protesta contra la brutalitat repressora de la policia espanyola, es va convertir en una reafirmació dels catalans en el seu desig de no formar part d'una Espanya…
    Tags: no, del, los, ha, dels, referèndum, featured
  • 36
    No tot és incomprensió a Espanya. La publicació digitalsevilla.com, en un article summament pedagògic titulat "Rajoy, contigo empezó todo; Adeu Catalunya", fa una reflexió en veu alta del que ha passat en els darrers anys i analitza el greuge comparatiu territorial ibèric creat pel Tribunal Constitucional amb la sentència de 2010;…
    Tags: del, ha, no, espanya, dels, los, anys, hi, tribunal, pel
  • 36
    La Junta de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha adoptat l'acord de constituir una comissió de seguiment dels jutges que el pròxim dia 1 d'octubre de 2017 es trobin en funcions de guàrdia. La resolució s'ha adoptat amb "el propósito de atender y dar respuesta a los diversos escenarios de compromiso operativo en que puedan encontrarse los juzgados de guardia" el proper 1 d'octubre.  Recordem que…
    Tags: del, no, los, tribunal, referèndum, dels, pel, miguel, ha, featured
  • 32
    L'equidistància no és difícil d'entendre matemàticament. Però, què és l'equidistància política? És el mateix que nedar i guardar la roba? És voler quedar bé amb tothom? Doncs els polítics haurien de saber que, en política, l'equidistància no funciona. Per què necessitem un polític si a l'hora de triar no vol, no en sap o li…
    Tags: no, referèndum, featured
  • 31
    El pròxim dia 1 d'octubre, Barcelona serà la capital mundial del periodisme. Aquest honor serà compartit amb la resta de les ciutats i pobles de Catalunya. Voluntàriament, centenars de milers de reporters passejaran pels carrers de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Terrassa, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar, Calella,…
    Tags: ha, del, hi, no, més, tribunal, referèndum, pel, encara, dels

Deixa un comentari