La socialdemocràcia europea es vol reinventar sense èxit

El líder de la socialdemocràcia alemanya Martin Schulz, a la vista del seu fracàs electoral en els darrers comicis electorals, és a la recerca d’idees. Vol crear “oportunitats per a la participació en línia” en el debat del programa. Així, vol adreçar-se a tots els ciutadans perquè participin “en la represa del moviment socialdemòcrata”.

El comitè executiu del partit ha de realitzar una enquesta exhaustiva dels membres per a la renovació de l’organització. “A més, facilitarem la participació dels membres en les decisions de personal en l’àmbit federal”, i també ha afirmat que el partit federal proporcionarà recursos financers i humans per abordar les debilitats regionals de l’SPD.

El comitè ha posat com a exemple la tasca al davant del partit de l’anterior Kanzeller socialdemòcrata Gerhard Schröder. Però, després d’aquestes encoratjadores proclames de transparència, ha esclatat l’afer dels “Paradise papers” on suposadament apareix implicat l’excanceller alemany. El cas de Schröder es refereix a la seva posició com el denominat “consell de supervisió independent” de la companyia d’energia rus-britànica TNK-BP. El mateix Schröder no fa cap comentari sobre el cas, d’acord amb el diari  “Süddeutsche Zeitung” que ha fet públic l’escàndol.

Sembla, per tant, que aquest nou impuls i regeneració democràtica que vol donar Martin Shulz a la socialdemocràcia ha trobat noves dificultats afegides. Tot això pronostica un llarg camí erràtic de la socialdemocràcia europea que no troba llum per la seva definició ideològica quan veu que els seus líders històrics (Schröder, Felipe Gonzalez, Josep Borrell, Elena Salgado) deixen la res publica pels consells d’administració de companyies energètiques que no deixen d’incrementar els preus als consumidors.

Queden lluny les crítiques al “capitalisme descontrolat” que es van postular a la Internacional Socialista de Frankfurt que advocava per un sistema on els interessos públics tinguessin preferència sobre els interessos privats. Res a veure amb el Kniefallen de Willy Brandt agenollat que demana perdó al davant del “memorial to the heroes of the Warsaw Ghetto“, un dels gestos més icònics de la història europea moderna.

Deixa un comentari