Vaixell Itaca Artur Mas Carles Puigdemont Odissea

L’odissea dels catalans cap a Ítaca, la rebel·lió des galiots i la bruixa Circe

El març de 2012, el president Artur Mas va pronunciar un discurs èpic sobre el destí que volia donar a Catalunya. Reconeixia que Catalunya tenia dret a tenir “estructures d’estat”. Encoratjava els assistents advertint que el final de la història no es podia “vislumbrar” (sí, així en xava), però sí que s’havia deixat enrere un llarg desert –possiblement feia referència als dos governs del tripartit presidits per Maragall i Montilla– després de sortir de l’anomenat oasi català on regnava Pujol.

Artur Mas deia que el país s’embarcava en un viatge cap a Ítaca i que aquest viatge s’havia de fer amb gairebé tots, no uns quants. També deia que les coses s’han de fer de manera que la gran majoria les entengui. L’expresident de la Generalitat recriminava que, quan les coses no surten al 100 per 100, se’ls havia titllat de traïdors a ell i als seus companys de partit, i es lamentava que “algú havia de fer la feina” –potser parlava de si mateix en tercera persona com Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies–. Encara no havia arribat el temps del lideratge de Puigdemont.

Artur Mas no va triar un bon exemple mariner. Ítaca no és rica, perquè és la mort. Kavafis ho va expressar de manera solemne. El que és enriquidor és el viatge, com a sinònim de vida, i la manera més profitosa de fer-ho és gaudint-lo, és aprenent. També Kavafis va advertir dels monstres que s’havia trobat Ulisses i va dir que aquests monstres només poden existir si es porten dins.

El quadern de bitàcola d’ençà que vàrem començar el viatge està ple de notes, de llums i ombres, de patiments i de moments d’alegria. Els galiots es van amotinar després d’una assemblea manresana i van tirar per la borda el vell capità. Ni ell s’ho imaginava, en el moment de fer-se a la mar. Polifem va visitar la Rambla de Barcelona amb una furgoneta, i va estar derrotat. Posidó va sortir del mar amb porra i va marxar terra endins per repartir la seva fúria sobre els catalans. La nimfa Calipso s’ha emportat el capità lluny de la nau, fins a terres belgues. Els tripulants s’han tret la cera de les orelles per escoltar el cant de les sirenes dels partidaris del 155 i estan a punt d’estavellar la nau contra les roques, mentre la bruixa Circe s’ho mira des de prop per veure quin rèdit pot treure’n mentre custòdia els mariners com a presoners. Ítaca, al poema de Kavafis i a la realitat, és pobre. Ítaca, als versos d’Homer, és rica on Penèlop es resisteix als prínceps que la pretenen.

Ítaca (Konstantinos Kavafis)

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Ciclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Ciclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!,
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de donar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques

Related Posts

  • 43
    L'ex-president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet broma aquest matí amb l'empresonament del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. En un esmorzar informatiu al Fórum Europa, Mas s'ha referit a Junqueras criticant que el republicà "hagi deixat sol el president Puigdemont", essent conscient de la situació de privació de…
    Tags: mas, del, artur, puigdemont, no, carles, dels, featured
  • 41
    Quan Àrtur Mas va elegir Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat em va venir al cap una escena d’una pel·líula espanyola. Podria ser Recluta con niño (1956) o Cateto a babor (1970), o alguna per l’estil; no penso anar-la a buscar, no em demaneu tant!…
    Tags: no, carles, puigdemont, featured, mas, artur
  • 41
    El Ministeri d'Hisenda i Funció Pública espanyol reclama que Carles Puigdemont i la resta de consellers de l'exgovern català assumeixin personalment la despesa del referèndum de l'1-O. Segons el diari El Español, el secretari general d'Hisenda hauria enviat un escrit a la Fiscalia del Tribunal de Comptes perquè investigui sobre…
    Tags: del, puigdemont, artur, mas, carles, featured
  • 35
    L'ex-president de la Generalitat, Artur Mas, ha respost a les instàncies de l'ANC i de la CUP que han reclamat que Carles Puigdemont aixequi la suspensió de la declaració d’independència i proclami immediatament la república catalana. En ocasió d'una entrevista a Els Matins de TV3, Mas ha recordat que "cadascú fa el…
    Tags: mas, artur, no, puigdemont, carles, featured
  • 35
    El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha tornat a assegurar que l'1 d'octubre hi haurà urnes i paperetes, i es votarà. Puigdemont ho ha reiterat en ocasió d'una entrevista a la ràdio francesa France Inter en què també ha admès que la reacció de l'Estat espanyol estava prevista. El president…
    Tags: puigdemont, del, josé, featured, carles

Deixa un comentari