Assemblea Nacional Catalana ANC Secta

Les 8 regles de la manipulació mental utilitzades també en política

Es diu que hi ha partits i altres entitats que, més que associacions caracteritzades per democràcia interna, són sectes. Però on és la frontera entre un partit politic -o qualsevol organització que defensa una ideologia- i una secta?

Què és una secta?

El DIEC defineix la secta com “un conjunt de persones que professen una doctrina particular […] que s’aparta de la majoritària o establerta”, i també com una “associació de persones unides per a propòsits diversos, sovint dirigida per un líder carismàtic”.

Amb el temps, el terme ha assolit una connotació negativa i avui en dia es fa servir per parlar de grups a les ordres d’uns líders que practiquen la manipulació mental dels seus membres.

La secta actua al voltant de dos eixos: el condicionament psicològic dels seus membres i l’existència d’un líder -o més líders- carismàtic. Als membres de la secta no se’ls demana que pensin i que tinguin idees pròpies, sinó només que obeeixin les ensenyances del líder. Els membres accepten espontàniament de sotmetre-s’hi, aparentment no hi ha imposició. La decepció i la insatisfacció  pel que els envolta fa que siguin presa fàcil per a qui sàpiga plantejar-los un món millor i fer-los sentir part d’un pla superior, algú que doni un significat a la seva vida en canvi de confiança i obediència absolutes.

Com es construeix el fanatisme?

L’atorgament de confiança i obediència al líder o als líders (la cúpula) sorgeix espontani. És com la fe en un déu: es confia sense necessitat de contrastar la que s’assumeix com a veritat.

No hi ha violència en la manipulació psicològica exercida dins un grup que té les característiques d’una secta. És el subjecte que accepta voluntàriament, fins i tot amb entusiasme, de formar part del grup i d’acceptar la seva “veritat” indiscutible. No desconfia del grup, no posa en dubte les seves regles. S’hi troba còmode perquè no ha de pensar, només ha d’actuar.

Els líders, per la seva banda, fan servir unes tècniques de manipulació mental que es resumeixen a continuació.

1) La construcció de la realitat

Es planteja una realitat alternativa que esdevé la clau de lectura de tot esdeveniment. Aquesta realitat s’ha de repetir sovint, continuament, i això està garantit per uns mitjans informatius -diaris, llibres, televisió, ràdio, xarxes socials- creats ad hoc i que han de substituir completament tots els altres. Es controla la comunicació amb la conseqüència que no es deixa espai a altres claus de lectura i s’acaba imposant una única realitat.

Així mateix, es nega l’accés a la informació necessària per contrastar la que es propugna com a “veritat” de manera que els membres del grup no tinguin les eines per formar-se una opinió pròpia.

A més a més, es rebutja tota versió (també parcialment) diferent amb el recurs a l’argument de la manipulació, de la intoxicació, de les tafaneries, etc. a fi d’erigir un mur per deixar fora la informació que pugui contrastar la “veritat” que es vol imposar.

Assemblea Nacional Catalana ANC Secta2) La creació d’un grup

Perquè un grup es pugui controlar, ha de ser ben cohesionat i separat de la resta del món; encara millor si hi està en oposició per tal que no hi pugui haver cap intercanvi d’informació i opinions.

Cal crear una identitat del grup i fomentar l’orgull de formar-ne part, alimentant alhora el rebuig envers qui n’està fora. Els membres del grup (adeptes, militants, socis, etc.) són els il·luminats, uns éssers superiors. Els altres s’equivoquen, són dolents. Qui forma part del grup se sent un electe mentre que els altres són considerats uns pàries.

3) La manipulació del llenguatge

Es construeix un llenguatge intern del grup, un llenguatge “carregat”, una mena d’argot que té la funció de condicionar el pensament dels membres, la seva capacitat de critica. Per exemple, forma part del llenguatge carregat l’ús d’etiquetes menyspreatives per als que no formen part del grup, etiquetes a les quals es dóna un significat particularment carregat de connotacions negatives. Aquestes etiquetes esdevenen termes de llenguatge comú entre els membres i es fan servir com a màxima expressió de rebuig envers qui està fora del grup del què orgullosament formen part.

4) La creació d’un líder heroic

S’ofereix al grup un líder -o més líders- carismàtic, un heroi per seguir i al qual inspirar-se. El cap del grup ha de ser un model per als membres i serà el detentor de la veritat absoluta. No necessitarà imposar obediència perquè els membres del grup li reconeixeran la supremacia espontàniament.

Els membres del grup no han de pensar, no han de tenir idees propries, sinò que només han de confiar i d’acatar (i ho faran espontàniament) les consignes del líder. Aquest no sempre -en realitat, gairebé mai- revelarà els seus plans, o només ho farà de forma enigmàtica. Els membres no el criticaran per això, ans li tindran més respecte, confiaran en un pla superior, gairebé diví, i estaran orgullosos de formar-ne part.

5) L’ús de la dissonància cognitiva 

Segons la teoria de la dissonància cognitiva elaborada pel psicòleg americà Leon Festinger, el fet de tenir dos pensaments simultànis incompatibles i en conflicte entre ells provoca tensió o desharmonia interna del sistema d’idees, creences i emocions. Aleshores, per superar aquesta tensió o desharmonia interna, el subjecte intenta eliminar el conflicte entre els dos pensaments i ho fa, per exemple, evitant les situacions i informacions que podrien provocar o augmentar el conflicte perquè xoquen contra la seva idea de realitat.

Els manipulats només accepten una versió de la realitat -en aquest cas, la versió del grup- i la defenen per evitar que informacions incompatibles amb ella els provoquin dissonància cognitiva. També combaten la dissonància cognitiva augmentant l’atractiu de l’alternativa escollida i disminuint l’atractiu de l’altra. Preserven el propi equilibri emocional evitant d’escoltar i considerar altres versions, i acceptant només la informació que suporta la validesa de l’alternativa escollida.

Els manipulats també allunyen les persones que els plantegen una versió diferent de la seva realitat. Rebutgen qualsevol diàleg i es refugien al darrere del mur que han erigit entre “veritat” propugnada pel grup i qualsevol versió que se n’allunyi, si bé raonada i argumentada.

6) El recurs a la distracció

Per controlar i manipular els membres – que siguin adeptes, militants, etc.-, cal mantenir-los distrets perquè no puguin pensar, perquè no puguin analitzar amb lògica (i contrastar) les “veritats” que regeixen el grup. L’organització distreu els seus membres fent-los treballar o, de tota manera, fent que sempre estiguin ocupats en les diverses activitats del grup; els carrega de compromisos cada cop més intensos perquè se sentin completament involucrats en la missió i no tinguin ni temps ni ganes per fer-se i fer preguntes.

El recurs a la tècnica de la distracció també preveu l’ús dels mètodes persuasius típics de la publicitat, com eslògans i cançonetes captivadores, i també de qualsevol altra cosa que toqui els sentiments dels membres del grup, les seves il·lusions i les seves emocions.

7) La recerca de nous deixebles

Els membres del grup són els encarregats de buscar nous deixebles i la recerca té dos objectius. A més de recaptar nous membres -que podria semblar l’objectiu principal-, aquesta recerca també té l’objectiu de fidelitzar més encara els que ja són membres del grup. Aquests, de fet, mentre intenten convèncer altres persones, tornen a escoltar una i mil vegades les seves mateixes paraules i, d’aquesta manera, es convencen més encara, per autosuggestió, de les veritats que intenten transmetre.

8) La terra promesa

L’últim pas per cohesionar i controlar psicològicament el grup (que, a aquestes alçades de la pel·lícula, ja es pot definir secta) consisteix a dibuixar una terra promesa -un objectiu tangible o bé espiritual-, prometre als membres que se’ls hi conduirà i fer que es mantingui lluny perquè no es perdi mai la il·lusió i el desig. A mesura que els membres del grup s’apropen a la terra promesa, aquesta s’allunya. Sempre està un pas més enllà. I això fa que qui la desitja no deixi mai de treballar i d’afanyar-se per poder-hi arribar.

Aixó dit, pensem-nos-ho quan ens trobem al davant d’una veritat que se’ns presenta com a absoluta…

Related Posts

  • 57
    Ahir el president Puigdemont va fer esperar el món per explicar el que hom ja sabia: la sobirania és del poble i s'expressa al Parlament i aquesta és la veu de totes les veus del poble, on la veu de la majoria declara les veritats. Tots els mitjans de comunicació…
    Tags: ha, no, del, comunicació, hi, veritat, l, featured
  • 56
    Segons una enquesta publicada realitzada per El Periódico, el 58,4% de catalans considera que “el debat independentista ha fet mal a la convivència”. En particular, un 40% de catalans hauria deixat de parlar de política amb algun familiar o amic, un 12% hauria trencat relacions i un altre 12% hauria…
    Tags: no, veritat, ha, hi, més, psicologia, featured
  • 53
    Els antics sofistes grecs deien que la veritat és una creació de les persones i, com elles, acaba sent relativa. Entre altres coses, el filòsof Protàgores recordava que sobre totes les coses sempre hi ha dos punts de vista i la veritat només és una opinió. Considerem, per exemple, els números 6 i…
    Tags: veritat, no, hi, ha, més, d, l, psicologia, featured
  • 49
    Aquella nit del 25 de setembre de 1962, els elements es van conjurar per causar la mort d'entre 600 i 1.000 persones. Morts i desapareguts. Les víctimes eren immigrants que havien fugit de la fam, del caciquisme de l'Espanya de les oligarquies. Havien arribat des de Múrcia, Andalusia i Extremadura…
    Tags: l, no, del, s, featured
  • 46
    Guanyi qui guanyi les eleccions del 21-D, l'aplicació de les mesures del 155 no quedarà suspesa de manera automàtica. Ningú s'atreveix a explicar-ho, però serà així. El Parlament que surti podrà decretar lleis que, si no s'ajusten a la constitucionalitat, seguiran les passes del TC i la subseqüent suspensió. El…
    Tags: del, no, ha, featured, d

One comment

Deixa un comentari