Mas - balanç

El procés ha mort, visca el procés — Balanç d’una època

Ja és oficial. Ara sí que es pot donar per acabat el procés. Àrtur Mas ha fet un altre «pas al costat» —és la seva manera de dir que plega— i deixa la direcció del partit abans conegut com a CDC, exactament dos anys després que va renunciar a ser president de la Generalitat, forçat pels seus, en fantasiosa teoria, encara ara considerats socis parlamentaris de la CUP, que d’això en van dir llençar-lo «a la paperera de la història» —amb aliats com aquests, qui necessita oposició?—. Fa de mal dir quan va començar aquest procés, potser entre el 10 de juliol del 2010, amb la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional contra el nou Estatut de Catalunya —el lema de la qual era «Som una nació. Nosaltres decidim»—, i la manifestació de l’11 de setembre del 2012 —amb el lema «Catalunya, nou estat d’Europa»—, que li va servir per convocar eleccions anticipades, ja que en moments excepcionals calen decisions excepcionals, però sembla clar que ja ha acabat, ara que se’n va l’home que ho ha trencat tot.

El que pot venir tot seguit pot ser pitjor, més laberíntic o més tumultuós, però serà ja un altre procés, amb altres protagonistes. Des del primer moment es podia veure que un procés n’amagava un altre. El procés cap a la independència amagava el procés d’enderrocament del catalanisme polític tal com l’hem conegut les últimes dècades, és a dir tal com el president Pujol el va consolidar. El catalanisme ja no és la ideologia central de Catalunya, on confluïen els sentiments i els interessos de successives majories d’electors d’origen divers; el que no van aconseguir les esquerres durant tant de temps, ho ha aconseguit l’escalada demagògica dels últims anys, que va culminar en la tan solemne com inútil declaració d’independència, signada pels diputats independentistes el 10 d’octubre i aprovada pel Parlament el 27 d’octubre amb 70 vots d’un total de 135, que immediatament ha comportat la intervenció de la Generalitat i la presó preventiva d’uns quants dirigents. Avui dia hi ha interpretacions conspiratives de qualsevol esdeveniment; però, mentre no es demostri una altra cosa, la responsabilitat última cal atribuir-la a uns dirigents la immaduresa dels quals ha superat tota previsió.

Què ens deixa l’època Mas? Doncs tot això —i no fa falta dir que no n’és ni de bon tros l’únic responsable—: la paralització de les institucions catalanes, la polarització de l’electorat en dos blocs que a hores d’ara semblen inconciliables, l’absència d’opcions que apostin per l’ambiciós objectiu de la concòrdia —per fer servir un terme propi de Cambó—, la prioritat de la pertinença nacional per damunt de tota altra consideració, l’enfortiment dels partidaris de l’eradicació de llengües, cultures i tradicions que contradiguin la visió jacobina de l’Estat, el desplaçament del centre de gravetat de la política catalana cap a l’extrema esquerra, el descrèdit de la reflexió intel·lectual a canvi de la consigna enviada per whatsapp… A qualsevol espectador desapassionat li pot semblar que tot això era prou previsible, i ho és també a qualsevol que no es deixi enganyar per la desprogramació ideològica sobre el que és un Estat que ens han servit, simplificada fins a límits de parvulari.

Tot el procés s’ha basat en premisses falses que han anat caient l’una darrera l’altra. Van dir que l’Estat espanyol es veuria obligat a acceptar la secessió i que renunciaria a fer servir els instruments legals i coercitius de què disposa. Van dir que l’article 155 de la Constitució espanyola, com que no s’havia aplicat mai i era molt complicat d’executar, no l’arribaríem a veure. Van dir que el govern espanyol no s’atreviria a impedir una votació, i que no es podia permetre la imatge de la policia retirant urnes. Van dir que el món ens estava mirant i que la Unió Europea imposaria el respecte a les decisions democràtiques preses pel poble català. Van dir que n’hi havia prou que el Parlament de Catalunya proclamés la independència perquè la comunitat internacional ens reconegués. Van dir que les empreses no s’anirien —i se n’han anat, les que han pogut, és clar—. Van dir que l’economia milloraria —i ha empitjorat: només el turisme ha caigut entre el 15% i el 20% l’últim trimestre de l’any, segons l’Organització Mundial del Turisme—. Van dir tantes coses… I totes han estat falsades per la realitat. L’únic consol és que no els queden gaires coses més per dir que puguin continuar mantenint la il·lusió dels fidels.


.

Related Posts

  • 58
    L'ex-president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet broma aquest matí amb l'empresonament del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. En un esmorzar informatiu al Fórum Europa, Mas s'ha referit a Junqueras criticant que el republicà "hagi deixat sol el president Puigdemont", essent conscient de la situació de privació de…
    Tags: ha, mas, generalitat, del, artur, no, procés, featured
  • 57
    La direcció del PDeCat (encapçalada per Marta Pascal i David Bonvehí) és cada cop més conscient que Carles Puigdemont no podrà ser investit president de la Generalitat. Després que el propi president reconegués dissabte passat a TV3 que "no podria tornar a Catalunya per ser investit president", el nucli de direcció ex-convergent ha…
    Tags: catalunya, del, mas, no, ha, artur, l, generalitat, unió, d
  • 53
    Mentre el president Puigdemont reclama una mediació internacional per resoldre el conflicte amb Espanya, no sense renunciar a declarar la independència els propers dies, un comunicat de la Comissió Europea ha insistit, en la línia habitual, que aquest conflicte és una qüestió interna espanyola. El comunicat diu així: Segons la…
    Tags: no, d, europea, del, ha, l, procés, catalunya, unió, generalitat
  • 52
    El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de canvi climàtic, en línia amb el que la Unió Europea espera de les nostres administracions. Rere la retòrica apocalíptica habitual sobre les amenaces al clima que comporten les activitats humanes, s’endevina un mòbil ben prosaic: apujar impostos. És significatiu que aquesta…
    Tags: l, d, ha, del, catalunya, parlament, unió, europea, generalitat
  • 52
    Quan Àrtur Mas va elegir Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat em va venir al cap una escena d’una pel·líula espanyola. Podria ser Recluta con niño (1956) o Cateto a babor (1970), o alguna per l’estil; no penso anar-la a buscar, no em demaneu tant!…
    Tags: no, d, l, generalitat, catalunya, featured, mas, artur

Deixa un comentari